A finals del segle XVIII ja existia
en el mateix lloc que hui ocupa el Balmes una casa escola de xiquets. En aquell
moment Russafa era un poble.
Des de 1841 D. Francisco Javier Aguilar Solaz, regentava l’antiga escola
pública de Russafa com a titular i mestre de primera ensenyança. Posteriorment,
es va fer una nova escola també regentada pel mateix docent. Cinc mesos després de la seua construcció es
va afonar i va causar nombrosos ferits, la mort del mestre Aguilar i la de deu
alumnes. Era el 2 de juny de 1863.
El mestre havia avisat del risc a les autoritats moltes vegades, inclús el
mateix matí que es produí el sinistre però ningú li va fer cas.
La seua actuació fou heroica, va morir per salvar als seus alumnes.
La ciutat de València li ho va reconèixer donant-li el seu nom al carrer on
estava l’escola, actualment la del
Col·legi Públic Jaime Balmes.
Després d’aquesta trista història es va habilitar un edifici llogat per
l’Ajuntament al costat de l’escola de xiquets de Russafa. Aquesta escola també,
amb el pas del temps, es va deteriorar.
En 1888 les autoritats decidiren que calia fer una nova escola en el lloc
que ocupava la escola del Mestre Aguilar.
L’arquitecte, D. Eugeni López, en l’any 1911 va fer un projecte ambiciós
per a construir una escola moderna, graduada, allunyada de les escoles
unitàries i amb totes les exigències acadèmiques d’espais: pati, biblioteca...
L’edifici estava dividit en dos seccions: la de Mestre Aguilar per a
xiquetes i la de Pintor Salvador Abril per a xiquets. El pati estava dividit
per una tanca per a separar xiquets i xiquetes.
En 1913 la Comissió d’ Instrucció Pública canvia el nom previst
“Menéndez y Pelayo” pel nom de l ’il·lustre savi i filòsof: Jaime Balmes, “nom que permetrà als xiquets pronunciar-lo
amb més brevetat”.
Va començar a funcionar el centre en 1915 amb activitats de formació
diverses i ja es sol·licità la creació
d’un aula de pàrvuls en la secció de xiquetes. Serà escola graduada des de l'1 de setembre de 1919.
El primer director del Balmes va ser En Francisco Monterde, treballador
incansable i home de gran validesa personal.
L’escola de xiques va ser dirigida per Na Pilar Ochoa, excel·lent mestra.
Destaquen en la història del Jaime Balmes mestres com Eladio García
Barruete, Miguel López Marco, Luis Andreu Tena i Ramiro Jover.
Alumnes que han contribuït a donar-li prestigi han sigut molts com, per
exemple, el jurista Francisco Tomás i Valiente i el investigador Julián San
Valero Aparisi.
Comencen a utilitzar-se llibres de text a l’any 1927, tal com manava la
llei Moyano.
Al llarg del temps s’han fet moltes obres en el Balmes i per diverses
raons.
Destaca la presencia del refugi antiaeri per a l’alumnat de Balmes i per a
la població de la zona. Es va construir
a l’any 1937, i en l’actualitat està prou bé conservat i es motiu de gran interès.
En l’any 1939 el director sol·licita ajudes i permís per a reparar
desperfectes en el centre produïdes per la guerra Civil.
En el any 1940 es demana que es torne a construir la tanca per la “conveniència
moral de restablir la separació de les Seccions de xiquets i xiquetes”.
En 1948 es construeix l’edifici “Maternal”.
En l’any 1957 es va produir la riada però el Jaime Balmes no va ser danyat
per la catàstrofe.
En l’any 1973 s’unifiquen les seccions de xics i xiques en una agrupació
mixta.
En l’any 1983 es van remodelar el menjador i la cuina.
En l’any 2001 s’inicia el projecte d’ampliació i adequació del col·legi que
combina la singularitat del edifici
(protegit amb nivell 2) amb les necessitats d’una escola moderna.
La seua història està present en l’actualitat tant per l’edifici i la
singularitat de les seues façanes com
pels mobles i altres objectes de gran valor: armari de la sala de professors,
taules, cadires; biblioteca de fusta tallada, llibres de principi del segle XX;
quadres i escultures religioses; rellotges de pèndol de finals del segle XIX:
un de caixa de fusta ubicat en la sala de professors i un altre, anomenat de
tortuga, amb números romans i decorat amb incrustacions de fusta i nacre que es pot
veure al despatx de la Directora.
També existeix documentació escrita de gran valor com actes i llibres
d’escolaritat que ens traslladen a temps passats.
Agraïm als autors del llibre: “De L’Escola de Russafa al Balmes: Un
Col·legi en el temps” la seua
labor històrica, pedagògica i d’interès
humà amb aquesta obra plena d’informació
però també d’anècdotes i testimonis fascinants com aquest que hem seleccionat
per finalitzar aquesta breu història.
Salvador, antic alumne del Balmes, amb 84 anys, contà que en l’any 1933 van
fer una excursió al Vedat que relatà així:
... eren tants els xiquets que van participar en
l’expedició que van ocupar un tramvia especial, amb tres vagons descoberts que
popularment s’anomenaven “jardineres”. El viatge costava dos pessetes i en
eixos temps totes les economies familiars no podien costejar-lo.
Una vegada que el tramvia arribava a la seua destinació de Torrent, alumnes
i professors anaven a peu al Vedat,
...l’aventura era per a tot el dia, el menjar d’entrepà,
clar, i la beguda una ”gasosa” en envàs de vidre. S’aprofitava el temps
disponible amb jocs, esport a l’aire lliure, tot això amb il·lustracions
pràctiques com era orientar-se pel Sol o per la corfa dels arbres, el treball
en equip, la camaraderia, els valors humans... són coses que no s’obliden mai,
encara ho recorde tot perfectament, tots els xiquets volien estar amb D.
Eladio.
